Estimat

Estimat,

Moltes gràcies per aquella carta

que em vas fer arribar fa tants anys.

soc tan maleducat

que no t’he contestat,

però no ha estat gens fàcil

i he estat ocupat.

Sé el que vols sentir,

que sempre soc feliç

I pensar en ella no em posa trist

Que vaig aprendre tant d’aquella situació

i que ara sé que és millor

deixar passar el que no tindrà solució

La veritat és que tot va prou bé

La veritat és que no em puc queixar

Tot està on havia de ser

I la resta és un record bonic i trist del passat

Estimat,

Ja ho sé, parlar dels seus ex

no deu ser el teu tema preferit.

Quan recorda que

Ja ha estat a París

Però no diu amb qui

saps bé que parla de mi

La foto que vas trobar

D’aquell monestir

Era a Sant Pere de Burgal

Vam acampar allí

Vam dormir-hi abraçats

Ho recordo com si fos ahir

Estimat, espero que tot estigui anant bé

I, Si et pregunten, que no et puguis queixar

Que tot sigui on hagi de ser

I que la resta és un record bonic i trist del passat

Estimat, quan t’arribi

Aquesta cançó

Tu somriu tranquil

Pensant:

Perdonar no és fàcil

I, en realitat,

amb els anys tots hem deixat i ens han deixat

Que al final tot passa i ja està bé

i d’alguna cosa ens haurem de queixar

Tot seguirà sent on hagi de ser

Que el passat sempre és bonic i trist perquè és passat