Flors pansides i vermut

Que a dalt fa fred i a sota encara més

que tú et fas vella, però el temps no passa pels demés

i no,no passa res

Que l'aire ens pesa i la vida escampa

avui som els primers, però demà sort de ser tercers

i no, no passa res

Que els trens que passen no ens esperen

i que al final només ens queda la tele encesa i bitter kas

que els temps passats ara són pedres

i que al final només ens queden flors pansides i el vermut

que els temps passats ara són pedres

i que al final només ens queden flors pansides i el vermut

piles gastades, teles i pijames,

que no, la teva néta no t'agafa els pantalons

i no, no passa res, que ja no cal que pateixis més