Presència

Vaig acostumar els meus llavis

a la pronúncia del teu nom,

vaig acostumar els meus pits

al fregadís del teu cos.

Tu, vas omplir el meu llit de mil colors

i tu, vas fer meu el teu racó.

Em vaig perdre en els teus cabells

i en la suavitat de la teva pell.

Vaig buidar la meva ment

de món de pors i de malsons,

amb el cor, les ungles i les dents

vaig estimar-te de valent.

Tu, vas omplir el meu llit de mil colors

i tu, vas fer meu el teu racó.

Em vaig perdre en els teus cabells

i en la suavitat de la teva pell.

I ara, quan desperto, i tu no hi ets

em sento perduda entre els llençols,

m’és tan difícil trobar un consol

que maleeixo la nostra primera trobada.