PRUDENCI BARS

Quan torno, passa això...

Si em moro abans que tu, promet-me que em portaràs flors.

Quan no quedi cap cadena ni ulleres de cors.

Quan no quedi cap amic, hagin tocat el dos.

Quan el meu nom només sigui un record.

Fora diuen el meu nom i no reconec ni com sona.

Últimament em veig en tercera persona.

Lo bo de mirar-me i veure només un estrany

és que no em castigo per les merdes de fa uns anys.

Estic al parany, sense temps ni per parar a pensar,

intentant esbrinar quant temps fa que em vaig cansar.

Em vaig casar amb el joc, mai més va ser oci.

Si han de ser maldecaps, fama i ansietats: vull el divorci.

Estic volant recte i ells volen que em torci,

amb el ganivet sota el somier, por si.

Entre ratlles i comes, et veig parlar morse.

No soc el professor, però aquesta lliçó ja la sé.

Pilla forfait per pujar fins aquí...

Es veu tan lluny el 2018...

Tan lluny el primer disc, el primer deal, el primer xec a repartir.

Ho veig tan lluny que mataria per repetir.

Ho veig tan lluny...

que no recordo haver fet res d'això.

Ho veig tan lluny que miro i penso

que no he sigut jo.

Els veig tan lluny, que ni pel retrovisor.

Sempre amb un ojo avizor, salut pel que va traicionar,

però no aviso.

M'estic atemperant com un bon vi,

amb un bon beat gran reserva, pillo el beat i no hi ha merma.

Només tiro bona merda.

Quan em van tancar la porta, em vaig colar per aquella esquerda.

Et noto tens si estic davant,

com si estiguessis amagant.

Taps de cava estan tapant el pis,

brindis amb el Chen celebrant...

La mà m'escriu en automàtic: Anakin.

Et traiem els colors com un Polo Arlequín.

Acostumat a jugar amb alevins, i vens aquí?

D'aquelles noces, aquests confits.

Fora del joc, digue'm Prudenci.

Puc passar-me al pop, però torno al rap i es fa silenci