Agafo aire

Una veu apagada, cares desdibuixades

Nits de pena i de ràbia

Cossos ingovernables, murs infranquejables

Trista lluna de plata

I agafo aire per poder avançar

I escric poemes per poder cantar

Una sola mirada, el cel de mitja tarda

Cançons que tot ho sanen

La darrera abraçada, aquell petó a la galta

L'aurora i el mar en calma

I agafo aire per poder cantar

I escric poemes per poder avançar

I em surten ales per poder saltar

I emprenc el vol