Monstres i Gegants

Trobar tresors a les butxaques oblidades

O despertar-me quan encara em queden hores

La clau de casa que apareix a la primera

Un dia d'estiu amb aigua fresca a la nevera

Està esperant-me l'ascensor amb un somriures

La multa que no aplega i el match en el Tinder

Els cinc minuts que allargue cada matinada

Una cançó a la dutxa ben desafinada

I ara és l'hora de fer fora monstres i gegants!

Seràs la veu d'eixe Poble que crida

Que es deixa la vida, que mira endavant

Seràs camí, seràs por diluïda entre besos i arraps

Serem l'exercit que no vol la guerra

Que cuida la terra que endolça la mar

Serem el tro que farà despertar

La ràbia del "no passaran!"

Passar la nit pegant-li a la filosofia

Obrir la porta i escoltar "hola, bon dia!"

Cançó que mai s'acaba per la carretera

Pegar-li foc a mitges prop de l'Albufera

Parar per esmorzar, aprovar sense estudiar

Alçar-se tard i conjugar sense pensar

Dissabte que comença a l'hora de dinar

Diumenge de resaca amb ganes de tornar

I ara és l'hora de fer fora

I ara és l'hora de fer fora monstres i gegants!

Seràs la veu d'eixe Poble que crida

Que es deixa la vida, que mira endavant

Seràs camí, seràs por diluïda entre besos i arraps

Serem l'exercit que no vol la guerra

Que cuida la terra que endolça la mar

Serem el tro que farà despertar

La ràbia del "no passaran!"