Ciència-ficció

Saps que una empresa japonesa

té un prototip de màquina capaç d'esborrar-te els records?

Jo vaig veure-hi la manera

i vaig escriure per participar a les proves pilot.

M'ha vingut al cap mentre volava

un diumenge, al llit, ens despertàvem

mirant-nos els peus, comparant-nos els dits.

I se m'ha escapat mitja rialla.

Ens he vist tan nens... i amb tantes ganes.

Mai vam sospitar que acabaríem així.

M'han posat en un hotel.

Una suite descomunal.

Es veu Tòquio des del cel,

m'ha semblat un bon final.

Avui he fet una visita prèvia i he vist les instal·lacions.

M'han presentat els responsables, que són la crème de la crème,

tots supermacos, reien molt. "Arigató, Arigató".

I el que m'ha fet de traductor

m'ha vist un pèl acollonit i ha dit: "Hi ha una part positiva.

Que pel·lis, discos, llibres, llocs...

Què donarien molts per tornar a viure'ls com el primer dia?"

Però mirant els leds i els elèctrodes

m'he vist panxa amunt, un llit amb rodes,

mentre van passant les llums d'un passadís.

I he entès que demà serà una altra vida,

que viuré feliç una mentida.

Però per perdonar-te calia arribar aquí?

Arribaré a l'aeroport.

No portaré cap record.

Tu no em deixis preguntar,

digues: "Hola, hem de marxar".

Porta-ho tot, el cotxe a punt.

Fes-me cas: tots dos ben lluny.

Fugir.

Tornar a començar

en un poblet

que tingui un nom que no

puguem ni pronunciar.