CREU D’OR

Ja se n'ha anat aquell mal de fa anys,

em deman si tu entens tot el que vaig patir

dos anys que he esborrat, per fi,

sort que vaig fugir

Seria una altra ciutat que m'hauria acollit,

els meus somnis adormits,

tot molt més avorrit,

jo podia volar pero tu no em deixaves partir

He matat records

amb acer i foc

Creu d'or

Oblidava d'on venia jo

He matat les flors

d'un darrer perdó

I no

Viure fermada a les teves pors

I no és just

els anys de viure que he perdut

i no és cosa de dos

no has sentit mai dolor

I ara tu

m'agrada veure que has perdut

pensaves trobar-ne una com jo

i amb una creu d'or

Ja se n'ha anat aquell mal de fa anys,

em deman que vaig fer per fugir lluny d'aquí

dos anys que he esborrat, per fi,

sort que vaig sortir

Seria una altra amistat que m'hauria acollit,

els meus somnis adormits,

tot molt més avorrit,

jo volia volar però tu no em deixaves partir

He matat records

amb acer i foc

Creu d'or

Oblidava d'on venia jo

He matat les flors

d'un darrer perdó

I no

Viure fermada a les teves pors

I no és just

els anys de viure que he perdut

i no és cosa de dos

no has sentit mai dolor

I ara tu

m'agrada veure que has perdut

pensaves trobar-ne una com jo

i amb una creu d'or

I amb una creu d'or

I amb una creu d'or