Com puc

Tota la sort, cap esperança

Mal repartida la teva venjança

que encara no sap ningú

Que més que el foc m'espanta la brasa,

no me n'oblido soc tota enyorança

i t'enyoro com puc

Ha quedat al fons de la memòria,

aquella mà que m'acarona

rere el silenci i el buit

Per si mai vull tornar donant la volta,

deixo enrere mil bocins

d'estones mortes pels vius,

que m'han portat fins aquí

Com una presa que s'obre i es tanca,

potser podria donar-te el que et falta

però ara no vull

Sé com acaba però no sé on comença,

la meva por és com la corda que tensa

i es trenca pel nus

Ha quedat al fons de la memòria,

aquella mà que m'acarona

rere el silenci i el buit

Per si mai vull tornar donant la volta,

deixo enrere mil bocins

d'estones mortes pels vius,

que m'han portat fins aquí

Que em tens segrestada la memòria,

però tinc per cada cosa un nom

que em repeteixo de nit

Per si mai vull tornar donant la volta,

deixo enrere mil bocins

d'estones mortes pels vius

Ha quedat al fons de la memòria,

aquella mà que m'acarona

rere el silenci i el buit

Per si mai vull tornar donant la volta,

deixo enrere mil bocins

d'estones mortes pels vius,

que m'han portat fins aquí

Tota la sort, cap esperança

mal repartida la teva venjança

que no sap ningú

Que més que el foc m'espanta la brasa,

no me n'oblido soc tota enyorança

i t'enyoro com puc