El cel estrellat

Ens odien

per ignorar la carta astral

i balles

com si tot et fos igual

tenim el mateix signe del zodiac

faria tot el que tu voldries

No som com la moda de sempre

no puc evitar embogir

no som de falses promeses

em tornaria a fondre al teu pit

El meu pintallavis tacant la teva jaqueta

les teves butxaques son el refugi perfecte

tantes tonteries quan estem a una trucada

esperant cada octubre per dir-te que ets un 10/10

Quan et dic de fer un vol

acabo a mig camí de decepcionar-te

de somnis en viu tothom

has de creure en mi, siusplau creu en mi

Mirarem el cel estrellat

veient-nos a nosaltres estrellats

una vida a la deriva

una vida volent-te estimar

i mirarem el nostre passat

veient on la llum es va apagar

una vida a la deriva

un tren que no tornarà

Trobar-te a faltar per si algun dia no estàs

quan corres la cortina se’m fa gran el matalàs

i l’he liat, perquè el temps amb tu passa volant

ve de serie amb el meu tictac cada nit em te tarat

El cor en flames, estaves radiant

quan et resseguia les teves pigues

a la pista estaves genial

menjant sostre pensant

I es que a París sens veia tant bé

vull viatjar pel mon sempre que tu i siguis

fer-me ganyotes per tal de perdre el temps

si ho tornem a intentar serà un error i ara ho sé

Mirarem el cel estrellat

veient-nos a nosaltres estrellats

una vida a la deriva

una vida volent-te estimar

i mirarem el nostre passat

veient on la llum es va apagar

una vida a la deriva

un tren que no tornarà