Música, ràbia i amor

Entre les meues pors

Cuide unes esperances

Sol a l'habitació

Escric per no oblidar-les

I torne a ser el xaval

Que es va cosir dos ales

Per volar i escapar

De ma casa en flames

Porte uns auriculars

Com si foren salvavides

I aprenent-me les cançons

Aprenc a sobreviure

I quan et trobe al parc

Entre silencis llargs

Xiulant melodies

Tornem a somriure

I cantem

Les cançons de les nostres vides

Tanquem els ulls i volem

Sobre incendis i ruïnes

Els dos en la teua bici

Fugint pels camins d'Horta

Cridem al vent i sentim

Que la vida és nostra

Com uns equilibristes

Entre el drama i l'eufòria

Entenem que ser un nosaltres

Ja és una victòria

La vella alqueria

És el nostre amagatall

Tocant a tota hòstia amb uns amplis que ens han deixat

Intentem alliberar

La ràbia amb tres acords

Ionquis de l'adrenalina

Que ens alimenta el cor

I ara que torne a obrir-me'l

Et trobe a l'interior

I ens curem les ferides amb mil trossos de cançons

I ballem i vibrem i riem

I tornem a ser qui som

Sense angoixes ni pors

I cantem

Les cançons de les nostres vides

Tanquem els ulls i volem

Sobre incendis i ruïnes

I sentim que la vida és això

Música, ràbia i amor

Els nostres refugis

En els dies de foscor

I saltem a la plaça de les cançons corejades

Entre espentes i suor

I els cors com bengales

Cantant com animals els himnes de l'adolescència

Ens besem en eixe instant

Que crema València

I volem amb l'emoció

Del nostre primer concert

Com papallones de foc que il·luminen l'univers

Amb la fúria i el desig

Rebentant-me per dins

Em torne a sentir misteriosament feliç

I cantem

Les cançons de les nostres vides

Tanquem els ulls i volem

Sobre incendis i ruïnes

I sentim que la vida és això

Música, ràbia i amor

Els nostres refugis

En els dies de foscor