La mar (La mer)

La mar no es cansa mai,

i canta, balla i riu,

i guspireja llum,

la mar,

dessota del sol i la lluna.

La mar, quan ve el bon temps,

confon els seus anyells

amb núvols i àngels blancs;

la mar,

pastora d’atzur infinita.

Vegeu, prop dels estanys,

la immensa pau del blanc,

del vol de tants i tants

ocells de mars llunyans;

La mar els ha bressat

enllà dels oceans,

i amb el seu cant d’amor,

la mar

bressola el meu cor

per a la vida.