Sonet

Quan ella dorm el gaudi somnolent

Del vell jardí vibrant de flors i nit

Passant per la finestra sóc el vent

I tot és com un alenar florit

Quan ella dorm i sense fer-hi esment

Tomba a les grans fondàries de l'oblit

L'abella so que clava la roent

Agulla -fúria i foc- en el seu pit

La que era estampa, encís i galanor

I moviment ambigu, és plor i crit

I jo, causa del dol, de la dolçor

En faig lasses delícies de pecat

I Amor, que veu, ulls closos, el combat

S'adorm amb un somriure embadalit

Quan ella dorm el gaudi somnolent

Del vell jardí vibrant de flors i nit

Passant per la finestra sóc el vent

I tot és com un alenar florit

Passant per la finestra sóc el vent

I tot és com un alenar florit