Tots els llocs són lluny (caminant amb Clopixol)

Avisava els transeünts,

perseguia els peatons,

cadascun dels vianants,

podien sentir el meu clam:

Que jo sóc el fill de Déu,

un segon Napoleó,

el nou rei Jaume I

Un renascut Ciceró

Carrossa blanca arribà

A dintre m'hi van posar,

lligat de peus i de mans

no entenen la gravetat

de la meva gran missió,

per salvar a la humanitat,

el destí s'ha revelat

i no podran pas evitar

Uuh, quan cau la llum

Uuh, tots els llocs són lluny

Fortalesa impenetrant,

interrogacions constants,

ja us dic que no tinc parents

ni llar ni respòs ni amant.

Abans m'afligia el món

però ara ho veig tot molt més clar

malgrat els vostres intents,

no podreu pas fer-me dubtar

Uuh, quan cau la llum

Uuh, tots els llocs són lluny

Els murs d'aquest indret no podran evitar que el meu jo fugi,

pregonant la gran veritat,

que de les meves entranyes raja

tu doctor no podràs parar,

les tempestes que dins meu esclaten

prefereixo gaudir del meu verí abans que el remei que m’oferiu

Els murs d'aquest indret no podran parar, no podran parar, no podran parar.....

Uuh, quan cau la llum

Uuh, tots els llocs són lluny