Desorientació

Tant on anar

que no sé caminar

Ni el bé ni el mal

ja no se que és veritat

Ni contes ni novel·les ni fils d'on estirar

res és com et van ensenyar

Des de la font

no brolla el goig ni el plor

I tots els mots

s'esquerden contra el moll

I sol a la carena, t'expulsa el vent xisclant,

res mor com vas imaginar

I en la verdor del mar

Hi ha el vermell del cel

I en el futur trencat

No hi ha miralls ni estels

Sense escuts pel fracàs

Sense vels per l'horror

Sense ponts pel demà

Ni dol ni consol

Tant on anar.. que em guiarà la fam

ni el bé ni el mal.. puc decidir demà

la nostàlgia és infèrtil

i enmig, enmig d’aquest magma espès

gaudint del no res, m’hi enfonsaré

I en la verdor del mar

Hi ha el vermell del cel

I en el futur trencat

No hi ha miralls ni estels

Sense escuts pel fracàs

Sense vels per l'horror

Sense ponts pel demà

Ni dol ni consol

I en aquest bosc frondós

m’hi agrada estar a redós

canto amb tu una cançó

fugim de l’enyor