A l'alba (feat. Dounia Zolati)

Si camines amb els peus a terra

Però els teus dits van tocant a l'aire

Si de petit et van fer creure

Que en el deure hi ha la medalla

Si dempeus guanyarem la guerra

I de cançons que volen a l'aire

Que de genolls mai podem perdre

Caminen junts cap a la batalla

Tantes pedres i tants camins

Però la nit se m'emporta l'aire

Saps el que et pot passar

Si et menjo de petons a l'alba

Ensopeguem amb la mateixa pedra

La pedra que ja ens va fer caure

La raó per la qual podem creure

Que caure forma part del viatge

Si d'arrels que creixen a terra

I de llavors que beuen de l'aigua

Que de les flames en farem cendra

Perquè del foc traurem l'equipatge

Tantes pedres i tants camins

Però la nit se m'emporta l'aire

Saps el que et pot passar

Si et menjo de petons a l'alba

De petons a l'alba

Si la son és deure però la lluna balla

De carícies a la matinada

Però que no vols veure a cada cantonada

Que la lluna a mi m'acariciava

Si la son és deure però la lluna balla

De carícies a la matinada

Però que no vols veure a cada cantonada

A cada cantonada

Tantes pedres i tants camins

Però la nit se m'emporta l'aire

Saps el que et pot passar

Si et menjo de petons a l'alba

Si la son és deure però la lluna balla (la lluna balla)

Però que no vols veure a cada cantonada (a cada cantonada)

Si la son és deure però la lluna balla (la lluna balla)

Però que no vols veure a cada cantonada (a cada cantonada)

De petons a l'alba