Una nit de lluna plena
Tramuntàrem la carena
Lentament, sense dir res
Si la lluna feia el ple
També el feu la nostra pena
L'estimada m'acompanya
De pell bruna i aire greu
Com una Mare de Déu
Que han trobat a la muntanya
Perquè ens perdoni la guerra
Que l'ensagna, que l'esguerra
Abans de passar la ratlla
M'ajec i beso la terra
I l'acarono amb l'espatlla
I a Catalunya deixí
El dia de ma partida
Mitja vida condormida
L'altra meitat vingué amb mi
Per no deixar-me sens vida
Avui en terres de França
I demà més lluny potser
No, no, no, no, no, no, no em moriré
No em moriré d'enyorança
Ans d'enyorança viuré
En ma terra del Vallès
Tres turons fan una serra
Quatre pins un bosc espès
Cinc quarteres massa terra
"Com, com el Vallès no hi ha res"
Que els pins cenyeixin la cala
L'ermita dalt del pujol
I a la platja un tenderol
Que batega com una ala
I una
I una esperança desfeta
Desfeta
I una
I una esperança
I una recança infinita
Infinita
I una pàtria
Tan petita
Tan petita
Tan petita
Que la somio
Que la somio completa
I una pàtria, tan petita, tan petita, tan petita
Que la
Que la somio
La somio
La somio
Completa
